Desapareixíem lentament | Manel

Molt bona versió. Si senyors!!

És només percepció meva o en aquest vídeo en Guillem Serrateja molt quan canta? xD Sigui com sigui, molt bon vídeo!!

no es q sea buena o bonissima es que es de onze sobre deu

simpáticos

Ah! La vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament.

Grandísima edición!

Com sempre, la secció rítmica, essencial en els Manel. Molt bona.

Molt bona. Uns cracks!

Gosto da sonoridade, força Manel!

Me encanta.

i vinga a repetir... un mi major volant...

desapareixem lentament

Molt bona versió

Una bona cançó dels Manel amb lletra molt original.

Una de les grans cançons de Manel

This has been one of my go to songs for several years. And I don't even speak the language or understand the lyrics. In some way I do get it ;')

quina bona versio d'aquesta cançó
La meva favorita per molt

Vaig entrar a la festa,
L'amfitrió em va presentar els convidats.
Vaig cridar "he vingut a començar de zero",
Vaig acomodar-me en un sofà.
Des de la finestra es veia el parc on
S'avorrien uns adolescents.
Vaig pensar ¿on dorm?,
¿Què veurà quan es llevi?
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig comprar-me un saldo de trompeta,
Assajàvem cada nit.
Estava bé tocar, però preferia
Barallar-me amb els veïns.
Ahhh, mireu, un E Major volant,
Escapant-se per damunt del celobert.
Vaig escriure-li alguna cançó, ¿i què?
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig pujar a un arbre
Amb l'ambició de veure el Llobregat.
Les branques eren guerxes i del pes
Se'n van tombí, tombar.
Les noies joves de la vila
Se'm van quedar mirant de lluny, rient.
Ahhh, la vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig trobar una dona,
Vam llogar un apartament prop de Gavà.
Què vam ser ella i jo tot aquell temps
Em temo que no us ho sabré explicar.
Mai vaig dir-li en què pensava
L'hemisferi més cabró del meu cervell.
Una brisa fresca a la platja deserta,
Mentre desapareixíem lentament.
L'ajudant del mag va treure el vel
I allà seguíem, morts de fred.
El públic amb raó emprenyat
Reclamava que li tornessin els diners.
El productor abraçava la cartera
I deia "paciència, senyors meus;
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest parell desapareixen lentament".
El del teatre demanava calma dient
"Tranquils, res és tan pur ni net;
Les paraules màgiques funcionen,
Però aquest parell desapareixen lentament".

Buenísimos

Quina meravella...